POEMA HOMENATGE A VICENÇ FERRER

El passat dissabte 20 de juny, al Jardí Romàntic de l’Ateneu Barcelonès, va tenir lloc la X Marató de "Poesia en Acció". Aquesta ONG organitza, cada any, una marató poètica (poesia, música, cançó…) per tal de recaptar ajudes pels més necessitats. Part d’aquests ajuts surten de la venda del llibre "Poemes per un món millor" que reuneix poemes d’alumnes de diferents centres educatius i poemes de poetes de cert renom. Aquest any vaig participar amb un poema dedicat al estimat, i ja enyorat, Vicens Ferrer.

El divendres 19 estava a Madrid i, a l’hora de dinar, un dels cambrers que era indi, de Bombay, em va preguntar d’on era jo i, també, em va dir que estava molt trist perquè s’havia assabentat per les notícies de la mort de Vicens Ferrer que -i són les seves paraules- era com un déu per la gent pobre per totes les ajudes i dedicacions que els hi havia donat durant molts i molts anys. També haig de dir que va ser d’aquesta manera com vaig saber que l’estimat Vicenç Ferrer havia mort.

En fí, nomès volia informar-vos de l’acte de "Poesia en Acció" i donar-vos a conèixer el poema amb el que vaig participar al llibre "Poemes per un món millor".

DUES MANS I UN SOMNI A L’ÍNDIA

                                  A Vicenç Ferrer   

Sents el silenci de la nit i et sembla

com si el món s’hagués aturat

i res no passés més enllà de la finestra

que tanques amb dues mans.

Et mires les mans i penses que, potser,

dues mans com les teves estan canviant el món

lluny d’aquest racó on escrius els teus versos.

I aquest mar de silenci que t’envolta

-aquest silenci cru que s’arrapa a la pell-

podria ser un senyal de mort lluny d’aquí;

que altres viuen l’arribada de la nit

com un crit de foc que els hi crema la sang.

Recordes que a l’Índia, a la regió d’Anantapur,

hi ha un home que va somiar una vida més justa,

que aixecà de la terra la veu dels desemparats,

que ho va donar tot a canvi d’un somriure.

Sents el silenci de la nit i et sembla

com si el món no es detingués mai,

i et mires les mans que tanquen la finestra

pensant quants somnis faràs realitat.                                 

José Luis García Herrera                                        

(Abrera, Maig 2009, inèdit)

 

 



1 comentari

Enhorabona!

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!



Comentaris tancats a Enhorabona!