POEMA HOMENATGE A VICENÇ FERRER

El passat dissabte 20 de juny, al Jardí Romàntic de l’Ateneu Barcelonès, va tenir lloc la X Marató de "Poesia en Acció". Aquesta ONG organitza, cada any, una marató poètica (poesia, música, cançó…) per tal de recaptar ajudes pels més necessitats. Part d’aquests ajuts surten de la venda del llibre "Poemes per un món millor" que reuneix poemes d’alumnes de diferents centres educatius i poemes de poetes de cert renom. Aquest any vaig participar amb un poema dedicat al estimat, i ja enyorat, Vicens Ferrer.

El divendres 19 estava a Madrid i, a l’hora de dinar, un dels cambrers que era indi, de Bombay, em va preguntar d’on era jo i, també, em va dir que estava molt trist perquè s’havia assabentat per les notícies de la mort de Vicens Ferrer que -i són les seves paraules- era com un déu per la gent pobre per totes les ajudes i dedicacions que els hi havia donat durant molts i molts anys. També haig de dir que va ser d’aquesta manera com vaig saber que l’estimat Vicenç Ferrer havia mort.

En fí, nomès volia informar-vos de l’acte de "Poesia en Acció" i donar-vos a conèixer el poema amb el que vaig participar al llibre "Poemes per un món millor".

DUES MANS I UN SOMNI A L’ÍNDIA

                                  A Vicenç Ferrer   

Sents el silenci de la nit i et sembla

com si el món s’hagués aturat

i res no passés més enllà de la finestra

que tanques amb dues mans.

Et mires les mans i penses que, potser,

dues mans com les teves estan canviant el món

lluny d’aquest racó on escrius els teus versos.

I aquest mar de silenci que t’envolta

-aquest silenci cru que s’arrapa a la pell-

podria ser un senyal de mort lluny d’aquí;

que altres viuen l’arribada de la nit

com un crit de foc que els hi crema la sang.

Recordes que a l’Índia, a la regió d’Anantapur,

hi ha un home que va somiar una vida més justa,

que aixecà de la terra la veu dels desemparats,

que ho va donar tot a canvi d’un somriure.

Sents el silenci de la nit i et sembla

com si el món no es detingués mai,

i et mires les mans que tanquen la finestra

pensant quants somnis faràs realitat.                                 

José Luis García Herrera                                        

(Abrera, Maig 2009, inèdit)

 

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: POEMA HOMENATGE A VICENÇ FERRER

  1. Gabriel diu:

    Fa temps que conec la bona iniciativa de Poesia en acció. Hi he col·laborat en algunes ocasions. i aquest darrer any també he col·laborat en el llibre de poemes.
    M’ha agrada que algú parli d’iniciatives com les de Poesia en acció que surten de l’ànima de la gent sense polítics ni administracions.
    El jardí de l’Ateneu Barcelonès és un lloc fantàstic i aquest dissabte passat m’hi vaig deixar caure una estona.
    El poema és molt bonic.
    Un bonic homenatge a una persona i a una terra singular.

Els comentaris estan tancats.